Obre l’acte el president a les 18.45 agraint als assistents la seva presència i a continuació dóna la paraula al secretari.
1. El secretari fa la presentació dels membres de la Junta de Govern:
President: Josep M. Pujol: professor del Departament de Filologia Catalana de la URV. Vicepresidenta: Lurdes Malgrat: tècnica en gestió editorial.
Tresorer: Jesús Figueras: professor de Llengua Catalana i Literatura a l’IES Vidal i
Barraquer de Tarragona. Vocals:
Montserrat Corretger: professora de Llengua Catalana i Literatura de l’IES Gaudí de Reus i professora del Departament de Filologia Catalana de la URV.
Adam Manyé: professor de Llengua Catalana i Literatura a l’IES La Candelera de l’Ametlla de Mar i escriptor.
Jordi Martí: professional en el camp de la premsa.
Adela Nolla: professora de Llengua Catalana i Literatura a l’IES de Constantí.
Secretari: Joan Chavarria: coordinador del SEDEC del Departament d’Ensenyament.
Després de la presentació, continua amb l’exposició següent:
Com us vàrem exposar en la carta de presentació, aquesta Junta de Govern no ha estat formada a partir d’una candidatura —un grup de socis compromesos en l’aplicació d’un programa concret—, sinó que hem estat vuit persones diferents que en una reunió de les precedents a la d’avui i per tal d’engegar l’associació vàrem sortir com a “voluntaris” entre un nombre no gaire ampli d’assistents.
El secretari en funcions, en Magí Sunyer, va convocar les eleccions i quaranta-cinc dies després, el dia 14 de gener d’enguany, com que no hi havia cap altra candidatura, vàrem passar a ser votats.
Els presents en aquella sessió varen donar el seu vistiplau perquè els que ara som aquí forméssim la primera junta. És per això que ens considerem més una comissió gestora ( ja que no vàrem seguir cap procés electoral ni vàrem fer campanya), que una junta de govern, i amb aquest esperit intentarem tirar endavant el projecte associatiu dintre del període de tres anys marcats pels estatuts.
Abans de passar al segon punt de l’ordre del dia, també voldríem exposar que existeix una relació directa de l’Associació amb el Departament de Filologia Catalana de la URV, que mentre l’APELLC no disposi d’un local propi i dels recursos adequats posa a la seva disposició un espai perquè la Junta es pugui reunir i presta el seu concurs en la gestió del correu: d’allà ve la iniciativa engegada, i atesos l’origen i la vinculació que existeix o ha existit per part de la majoria dels futurs socis amb el Departament de Filologia Catalana i la URV és clar que hi ha d’haver una relació prioritària i preferent de l’Associació amb aquestes entitats. Per aquest motiu, els estatuts disposen que un dels vocals de la Junta de Govern sigui proposat pel Departament de Filologia Catalana.
2. Després d’aquestes paraules, el secretari continua exposant el segon punt de l’ordre del dia: Objectius de l’APELLC.
D’ençà de la seva elecció, la Junta ha dedicat els seus primers esforços a regularitzar la seva situació legal, requisit indispensable per poder finançar l’Associació amb el suport econòmic dels membres i els ajuts que es puguin rebre per part de les administracions.
La Junta intentarà mantenir l’esperit d’aquella primera reunió del gener de 2001, quan a l’aula magna de la URV va començar a endegar-se aquest projecte.
Els objectius generals que marquen els estatuts comprenen la prestació de serveis que contribueixin a satisfer les necessitats professionals dels socis, tals com l’organització d’activitats culturals i científiques, l’assessorament o el suggeriment de mesures d’interès públic que facilitin el desenvolupament de la seva tasca en l’àmbit de la llengua i literatura catalanes, i que l’associació pugui tenir una funció d’anàlisi i de presa de posició davant de fets o qüestions a l’entorn de la llengua que tinguin a veure amb les nostres professions.
Aquesta Junta s’ha marcat quatre àmbits immediats de treball:
- formació: generació d’ofertes de cursos, seminaris, conferències…
- laboral: establiment d’una borsa de treball en els terrenys de l’ensenyament, la premsa i món editorial; divulgació d’informacions referides als nostres interessos professionals, etc.
- social: creació d’un espai en el qual els associats trobin la informació necessària i els mitjans adequats per reflexionar amb llibertat sobre els temes que els afecten professionalment i l’Associació pugui deixar sentir la seva veu en els temes propis de la seva finalitat i divulgar les activitats dels seus membres.
- cultural: participació en actes culturals, activitats de creació i promoció… Així mateix, també hi haurà un espai d’opinió per tal que els socis puguin transmetre els
seus suggeriments.
Com a objectius immediats hi ha en projecte d’activitats de formació.Per complir amb aquestes finalitats s’està treballant en el projecte d’una pàgina web i s’està preparant també un butlletí informatiu intern.
A continuació, la vicepresidenta exposa una primera proposta de formació, per a la qual s’han demanat ja les corresponents subvencions institucionals i que serà precisada en el seu moment, però que consistirà en un cicle de dues conferències i dues taules rodones sobre poesia.
3. Després es passa a tractar el següent punt de l’ordre del dia sobre el règim econòmic.
- Pren la paraula el tresorer, que exposa el que diu el capítol VII dels estatuts sobre el finançament de l’Associació, i en nom de la Junta presenta la proposta d’una quota de 20 € anuals. A continuació el president obre un torn de paraules entre els assistents per tal que opinin i aprovin, en el seu cas, la proposta.
- En el debat subsegüent se suggereix d’augmentar la quota a 30 € anuals per tal com sembla una quantitat més adequada al nivell de quotes amb què es mouen actualment la majoria d’associacions i entitats similars. Es demana el parer de tota l’assemblea i s’aprova una quota anual de 30 € per a tots els associats, a excepció dels estudiants majors d’edat que hagin superat el 60% o més dels crèdits de 2n cicle de l’ensenyament de Filologia Catalana de la URV, les quotes dels quals seran gratuïtes mentre estudiïn i durant el primer any després d’acabar la carrera.
4. Una vegada exposats els punts de l’ordre del dia, es passa al torn obert de paraules. A continuació s’exposen les aportacions dels assistents:
M. Sunyer demana que tan aviat com tinguem la llista de tots els associats, traspassem la informació al Departament de Filologia catalana per tal de poder-los fer arribar la primera de les publicacions que el Departament anirà editant com a activitat regular dels cursos de doctorat, i que en aquest cas és un Manual d’etnopoètica de Carme Oriol.
A. Domingo proposa de constituir un col·legi professional, una idea que fins ara no s’ha pogut articular i que era un de les tasques proposades durant les Jornades de la Llengua de 1992 i que seria bo que finalment es pogués enllestir des del marc de l’APELLC. Per tal de tirar endavant aquesta idea suggereix començar la tasca intentant aplegar un sistema unificador de borsa de treball que englobi tots els professionals i especifiqui els seus diferents àmbits laborals.
Dintre del tema associatiu, J.M. Pujol recorda que una de les primeres tasques que es duran a terme serà la de fer els primers contactes institucionals amb la voluntat d’obrir els canals per tal de crear una xarxa de contactes que puguin estar disponibles al website de l’Associació.
A. Grau proposa que l’APELLC aporti activitats als centres d’educació secundària per tal d’incentivar l’afecció cap a la llengua i la literatura catalanes.
M. Sunyer planteja que tenint en compte el malestar manifest i generalitzat del professorat de secundària, es pugui fer un debat o taula rodona sobre la situació de l’ensenyament secundari, amb la finalitat de deixar sentir amb força la veu dels associats.
Sobre aquest tema s’enceta un petit debat a la sala entre els assistents i la Junta de Govern aportant idees sobre com hauria d’anar, qui haurien de ser els que formessin la taula rodona i es palesen diverses posicions sobre el nou sistema educatiu, la manca de recursos econòmics, etc. Un motiu addicional d’inquietud és la prova de llengua de competències bàsiques del final de primer cicle d’ESO, en la qual en l’exercici d’expressió oral s’usa la llengua castellana i catalana conjuntament amb una regulació summament confusa.
Per tancar el tema, J. M. Pujol creu que és essencial que es tingui un bon coneixement de causa de totes les propostes. Afegeix que l’APELLC ha de servir per crear un clima de debat sobre aquestes qüestions i recorda que per això és vital que hi hagi la col·laboració dels associats.
L.Malgrat insisteix en el paper de l’Associació a l’hora de prendre posició i defensar les reivindicacions dels associats.
En aquest mateix sentit, Biel Ferrer recorda que l’APELLC ha de facilitar als socis la possibilitat de crear opinió, informar i donar formació als socis.
M.A. Pradilla creu que la Junta ha d’apamar bé les tasques pensades. L’APELLC ha d’esdevenir un lobby, un grup de gent que prengui posicions clares i, perquè puguin tenir èxit és necessitarà molt de suport, i és per això que demana als socis que s’impliquin en les propostes exposades. Afegeix que, per exemple, sobre el tema de l’Ensenyament no universitari el Departament d’Ensenyament no ha previst les dotacions econòmiques adequades.
J. Figueras exposa que les coses empitjoraran quan s’apliqui la Llei de Qualitat del PP, i que s’hauria de fer un plantejament de fons de com s’aplica aquesta reforma educativa.
J. Martí manifesta que en el terreny professional de la premsa els problemes són potser més greus encara que en el de l’ensenyament, i que també en aquest àmbit cal prestigiar la tasca dels professionals que treballen en català, per tal com els estímuls bàsics laborals continuen sent els econòmics.
Per acabar, M. Sunyer destaca que ens hem d’esmerçar a imposar el prestigi de les nostres dedicacions, com han sabut fer altres ensenyaments que han reeixit a convèncer les empreses i les institucions de la necessitat de contractar els seus llicenciats.
Un cop examinats els punts inclosos a l’ordre del dia i atès que no es demanen més paraules per intervenir, el president aixeca la sessió.